Fonts i models poètics de la Glòria d’amor de Bernat Hug de Rocabertí: notes sobre la Commedia de Dante i La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier
DOI:
https://doi.org/10.14198/rcim.29948Palabras clave:
Bernat Hug de Rocabertí, Glòria d’amor, Ausiàs March, poesia catalana del segle XV, Dante, Commedia, Petrarca, Boccaccio, Alain Chartier, La Belle Dame sans merciResumen
Aquest article té com a objecte d’estudi la Glòria d’amor de fra Bernat Hug de Rocabertí (c. 1416/1420-1485), un llarg poema narratiu amb clara influència de la Commedia de Dante i d’altres obres italianes, com l’Amorosa visione i l’Ameto de Boccaccio, però també de franceses, com La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier, i amb un pes important dels versos d’Ausiàs March en la dicció. Aquest treball presenta les aportacions crítiques més destacades a propòsit dels models que seguia Rocabertí i es focalitza en dos aspectes clau: d’una banda, en la Commedia de Dante com a canemàs que sosté la Glòria d’amor; i, de l’altra, en els referents francesos, sobretot La Belle Dame sans merci i la tradició de la qual forma part, com a models que determinen el gènere de l’obra. En l'anàlisi d’aquests dos aspectes, s’aborden també algunes de les qüestions irresoltes del poema —la datació, la identificació d’alguns personatges— i se’n plantegen de noves: sobre la tradició manuscrita del text i la posició que ocupa en els dos còdexs que el transmeten; sobre com llegia Rocabertí les seves fonts, en llengua original o traduïdes —si coneixia la Comèdia d’Andreu Febrer i la Requesta d’amor de Madama sens mercè de fra Francesc Oliver—; i sobre el gènere i la categoria del poema-visió, jardí d’amor, dictat, infern d’enamorats, poema de citacions o centó, poema al·legòric, poema sentimental—. En definitiva, en l’article es plantegen algunes de les qüestions essencials que caldria analitzar a fons per a l’estudi i l’edició crítica de la Glòria d’amor.
Financiación
Aquest article s’ha elaborat en el marc del projecte d’I+D+i PID2021-123266NB-100, «Dante traducido: recepción y traducciones de la Commedia al español y al catalán (siglos XV-XIX)», finançat per MICIU/ AEI/10.13039/501100011033/FEDER/UE, i amb un ajut del Centro CAT de la Università per Stranieri di Siena amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.Citas
Auferil, Jaume (1986), «La Sort d’Antoni Vallmanya i el cercle literari de Valldonzella», a Studia in honorem prof. Martí de Riquer, 1, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 37-77.
Bassegoda, Enric (2011), Vida i obra de fra Bernat Hug de Rocabertí, Girona, Universitat de Girona [tesi doctoral]. http://hdl.handle.net/10803/77758 [consulta: 25/04/2025].
Beltran, Vicenç (1999), «Tipologia i gènesi dels cançoners. El cançoner J, ms. esp. 225 de la Bibliothèque Nationale de Paris», a Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), 1, coord. Santiago Fortuño Llorens i Tomàs Martínez Romero, pp. 337-352.
Beltran, Vicenç (2000), «Tipologia i gènesi dels cançoners. La reordenació de J i K», Llengua & Literatura, 11, pp. 355-395.
Bouchet, Florence (ed.) (2003), René d’Anjou, Le Livre du Coeur d’amour épris, París, Le Livre de Poche («Lettres gothiques»).
Cambouliu, François (1858), Essais sur l’histoire de la littérature catalane. 2e edition augmentée de la Comedia de la Gloria d’amor de Fra Rocabertí et d’un nouveau fragment de la traduction catalane de Dante, París, Durand.
Cañigueral, Pau (2018), La influencia de Boccaccio en la literatura catalana medieval (1390-1495. Un estudio de la imitación literaria en Bernat Metge, Bernat Hug de Rocabertí y Joan Roís de Corella, Amherst, University of Massachusetts [tesi doctoral]. https://hdl.handle.net/20.500.14394/17417 [consulta: 25/04/2025].
Cayley, Emma (2006), Debate and dialogue. Alain Chartier in his cultural context, Oxford, Clarendon Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780199290260.001.0001
Del Balzo, Carlo (1883), Poesie di mille autori intorno a Dante Alighieri, 4, Milà, Forzani.
Denk, Otto (1893), Einführung in die Geschichte der altcatalanischen Litteratur, Múnic, Druck und Verlag der Münchner Handelsdruckerei - Verlagsanstalt M. Poessl.
Ebert, Adolf (1860), «Zur Geschichte der catalanischen Literatur», Jahrbuch für Romanische und Englische Literature, 2, pp. 241-79.
Galí, Montserrat, Rafael Ramos, & Jaume Torró (2010), «De Mossèn Avinyó a Lluís d’Avinyó, uixer del Príncep de Viana», a Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ed. Anna Alberni, Lola Badia i Lluís Cabré, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum - Publicacions URV, pp. 475-508.
Gómez, Francesc J. (2023), «Per una nova edició de la Glòria d’amor», a Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer, ed. Marinela Garcia, Francesc Llorca, Llúcia Martín, Josep Lluís Martos, Joan M. Perujo i Gabriel Sansano, Alacant, Departament de Filologia Catalana - Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Universitat D’Alacant, pp. 239-245.
Heaton, Harry C. (ed.) (1916), Bernat Hug de Rocabertí, The «Gloria d’amor» of fra Rocabertí: A Catalan vision poem of the 15th-century, Nova York, Columbia University [edició del text, sense l’estudi introductori ni les notes: https://www.rialc.unina.it/149.2.htm] [consulta: 25/04/2025].
Hult, David F., & Joan E. McRae (eds.) (2003), Alain Chartier, Baudet Herenc & Achille Caulier, Le Cycle de «La Belle Dame sans Mercy», París, Honoré Champion («Champion Classiques», sèrie «Moyen Âge», 8).
Marfany, Marta (2007), «D’Ausiàs March a Bernat Hug de Rocabertí: Antoni Vallmanya i el cànon poètic de mitjan segle xv», Llengua & Literatura, 18, pp. 45-73.
Marfany, Marta (2009), «Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle xv», Mot so razo, 8, pp. 16-26. https://doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v8i0.1451
Marfany, Marta (2012), «El lai en català de la Triste deleytación», a Rafael Alemany & Francisco Chico (eds.), Literatures ibèriques medievals comparades, Alacant, Universitat d’Alacant - SELGYC, pp. 281-291.
Marfany, Marta (2019), «El lai “Si bé, Fortuna, has dat lo torn”: edició crítica del poema en català de la novel·la Triste deleitación», Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 6, pp. 99-111. https://doi.org/10.7203/MCLM.6.13944
Marfany, Marta (ed.) (2024), Alain Chartier, «La Belle Dame sans merci». («Requesta d’amor de Madama sens mercè»). Traducció catalana del segle xv de Francesc Oliver, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», B41).
Martos, Josep Lluís (ed.) (2001), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Parera, Raquel (2018), La versió d’Andreu Febrer de la «Commedia» de Dante: biografia del traductor, estudi del manuscrit, anàlisi de la traducció i edició dels cants I-XX de l’«Inferno», Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona [tesi doctoral]. https://www.tdx.cat/handle/10803/664223 [consulta: 25/04/2025].
Petrocchi, Giorgio (ed.) (1994), Dante Alighieri, La «Commedia» secondo l’antica vulgata, Florència, Le Lettere [1ª ed.: 1966-1967].
Pujol, Josep (1995), «El narrador al verger. Tradicions i models en les ventures al·legòriques amoroses del segle xiv», a La narrativa in Provenza e Catalogna nel xiii e xiv secolo, Pisa, Edizioni ETS, pp. 161-184 («Memorie e atti di convegni», 1) [Actes del Col·loqui celebrat a Roma el 1993].
Riquer, Martí de (1984), Història de la literatura catalana. Part antiga, 4, Barcelona, Ariel [1ªed.: 1964].
Rodríguez Risquete, Francisco Javier (ed.) (2011), Pere Torroella, Obra completa, Barcelona, Barcino, 2 vols. («Els Nostres Clàssics», B31 i B32).
Rohland, Régula (ed.) (1997), Marquès de Santillana, Comedieta de Ponça. Poemas y serranillas, Barcelona, Crítica.
Rubió i Balaguer, Jordi (1953), Literatura catalana, a Historia general de las literaturas hispánicas, 3, dir. Guillermo Díaz-Plaja, Barcelona, Barna, pp. 729-930.
Tasis, Rafael (s.a.), Notes sobre La Glòria d’amor de Fra Rocabertí, fons Rafael Tasis, UAB [32 fulls mecanoscrits amb notes i correccions manuscrites per Rafael Tasis (1906-1966)]. https://ddd.uab.cat/record/270980
Torró, Jaume, & Francisco Javier Rodríguez Risquete (2014), «Bernat Hug de Rocabertí», a Història de la literatura catalana. Literatura medieval, 2, dir. Lola Badia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 410-413.
Whetnall, Jane, (2005) «“Veteris vestigia flammae”: a la caza de la cita cancioneril», I canzonieri di Lucrezia / Los cancioneros de Lucrecia. Atti del convegno internazionale sulle raccolte poetiche iberiche dei secoli xv-xvii (Ferrara, 7-9 ottobre 2002), ed. Andrea Baldissera i Giuseppe Mazzocchi, Pàdua, Unipress, pp. 179-192.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2026 Marta Marfany

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.



