El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI

Resumen

Procedeix de la capella polifònica del duc de Calàbria Ferran d’Aragó el volum conegut com a Cançoner d’Uppsala, imprès a Venècia en 1556. De les cinquanta-cinc cançons amb notació musical que s’hi conserven, n’hi ha quatre en català: un virolai, una requesta d’amor, una particular cançó de malmaridada i una cançó de Nadal. El text de la malcasada, iniciat «Què farem del pobre Joan», alterna dos refranys diferents: un refrany-bagatel·la i «Lloat sia Déu». En aquest treball comentem la relació d’aquest text amb dues contrafactures ja identificades per Josep Romeu i hi afegim un nou testimoni, obra del poeta mataroní Joan Pujol. La breu contrafactura en clau espiritual de Joan Timoneda, «Alegrau-vos, pare Adam», es conserva en un plec poètic imprès a València cap al 1560. El text de Timoneda és molt proper a l’original profà i manté encara l’alternança entre els refranys. En canvi, se n’allunya un poc més una altra contrafactura presentada en forma de diàleg entre sant Josep i el mosso Joan, la qual forma part de la Consueta de la nativitat de Jesús Christ, copiada al ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, procedent de Mallorca i datada entre 1598 i 1599. Pel camí s’ha perdut el refrany-bagatel·la i ha canviat l’esquema mètric. A aquestes relacions intertextuals, ja assenyalades per Romeu, hi afegim també la nadala «Adorem tots cristians», conservada al ms. 4495 de la Bibliothèque Mazarine, que transmet la major part de les composicions de Joan Pujol. Aquesta peça és la més extensa de les contrafactures que aprofiten el refrany «Lloat sia Déu».