L’erotisme en la poesia del segle XVI: a propòsit del plec de Valero Fuster

Vicenç Beltran Pepió

doi:10.14198/rcim.27497

Autores/as

Vicenç Beltran Pepió Institut d’Estudis Catalans - Accademia Nazionale dei Lincei - Universitat de Barcelona, Espanya-Italia, Italia https://orcid.org/0000-0002-6598-7972

DOI:

https://doi.org/10.14198/rcim.27497

Palabras clave:

plecs solts, poesia, humanisme, literatura renaixentista, literatura eròtica valenciana, escola satírica valenciana

Resumen

En aquest article es proposa una edició ben anotada del plec poètic titulat Cobles noves de la cric-crac juntament ab altres cançons molt gracioses (1561), del poeta ignot Valero Fuster: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia l’únic exemplar conegut d’aquest plec sense referència al lloc d’impressió ni al taller tipogràfic. De les quatre poesies que s’hi inclouen, tres són en català i una en castellà, però totes quatre mantenen la coherència de contingut i to expressiu i remeten, sens dubte, a un context específicament valencià, la qual cosa es pot deduir tant de l’anàlisi lingüística com de l’estudi literari. Un dels objectius d’aquest article és, precisament, situar aquestes quatres composicions en el conjunt de la literatura eròtica a la València dels segles XV i XVI, que en bona part fou aplegada per Ramon Miquel i Planas en una de les seves publicacions, és a dir, l’anomenat Cançoner satíric valencià (1911). Aquestes manifestacions de literatura eròtica foren possibles gràcies a l’impuls de l’humanisme a la ciutat del Túria.

Financiación

Aquest article és fruit de la meva participació en el projecte Literatura popular impresa (s. XVI): catalogación de pliegos poéticos castellanos, catalanes y portugueses y estudio comparativo del área literario-cultural peninsular (PID2022-136278NB-I00, investigadora principal: Laura Puerto Moro). i en el projecte Literatura popular impresa en català. Edició i estudi literari, sociocultural i editorial dels plecs poètics catalans del segle XVI (Institut d’Estudis Catalans, PRO-2023-501-Beltran, investigador principal: Vicenç Beltran).

Citas

Aguiló, Marià (s. a. 1), Escreuia Valero fuster les presents cobles noues de la crich crach juntament ab altres cansons molt gratioses per prechs dalguns amics y amigues y fa les estampar en Valencia lany Mil.D.L.vj, s. l.

Aguiló, Marià (s. a. 2), Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles xiv, xv e xvi, recullit e ordenat per [...], Barcelona, Llibreria Verdaguer, reproducció facsimilar a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/canconer-de-les-obretes-en-nostralengua-materna-mes-divulgadesdurant-los-segles-XIV-XV-e-XVI--0/html/?indice=1 [consulta: 30/11/2023].

Anglería, Pedro Mártir de (1953-1957), Epistolario, trad. José López de Toro, Madrid, Imprenta Góngora, 4 vols. («Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España», 11-12).

Archer, Robert (ed.) (2004), Pere Torroella, Obra completa, ed., Soveria Mannelli, Rubbettino.

Aurell, Jaume (1996), Els mercaders catalans al Quatre-cents. Mutació de valors i procés d'aristocratització a Barcelona (1370-1470), Lleida, Pagès.

Aurell, Jaume, & Alfons Puigarnau (1998), La cultura del mercader en la Barcelona del siglo xv, Barcelona, Omega.

Badia Margarit, Antoni M. (1985), Gramática catalana, Madrid, Gredos.

Badia, Lola (1983), Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema.

Bajtin, Mijail (1987), La Cultura popular en la Edad Media y en el Renacimiento, Madrid, Alianza.

Batllori Munné, Miquel (1983), «El català, llengua de cort a Roma durant els pontificats de Calixt III i Alexandre VI», en Actes del Sisè Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Roma, 28 setembre-2 octubre 1982, ed. Giuseppe Tavani i Jordi Pinell, 1983, pp. 509-521 [reimprès a La família Borja, Obra Completa, 4, València, Eliseu Climent, 1994, pp. 145-170].

BDLEX = Institut d'Estudis Catalans, Base de dades lexicogràfica. https://bdlex.iec.cat [consulta: 28/02/2024].

Bec, Pierre (1984), Burlesque et obscenité chez les troubadours. Le contre-texte au Moyen Âge, París, Stock.

Beltran, Vicenç (1988), La canción de amor en el otoño de la Edad Media, Barcelona, PPU.

Beltran, Vicenç (1995), «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», en Estudios sobre el Tirant lo Blanc, ed. Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez, Granada, Universidad de Granada, pp. 27-44.

Beltran, Vicenç (2003), «De la sublimitat cortesa a l'efusió llibertina: l'altra cara de la fin-amor», Caplletra, 34, pp. 13-29.

Beltran, Vicenç (2012), «Edat mitjana, ideologia i literatura», en Literatures ibèriques medievals comparades. Literaturas ibéricas medievales comparadas, Alacant, Universitat d'Alacant - SELGYC, pp. 113-132.

Beltran, Vicenç (2014), «Poesía musical antigua y cultura humanística. Juan del Encina entre Castilla e Italia», en «Vir bonus dicendi peritus»: studies in Honor of Charles B. Faulhaber, ed. Antonio Cortijo Ocaña, Ana M. Gómez-Bravo i María Morrás, Nova York, Hispanic Seminary of Medieval Studies, pp. 17-62.

Beltran, Vicenç (2015), «Las burlas del Cancionero general», en Las «Obras de burlas» del «Cancionero general» de Hernando del Castillo, ed. Antonio Cortijo Ocaña i Marcial Rubio Árquez, Santa Barbara, Publications of eHumanista, pp. 1-44.

Beltran, Vicenç (2020), «"Rodrigo Osorio sobre dos coplas que se hallaron al señor don Jorge Manrrique en el seno quando lo mataron". Un nuevo testimonio manriqueño», Lectura y Signo, 15, pp. 141-162. https://doi.org/10.18002/lys.v0i15.6470

Bohigas, Pere (1988), Lírica trobadoresca del segle XV, Barcelona, Abadia de Montserrat.

Borja i Sanz, Joan (2013), «Erotisme i tabú en les formes picardioses del cançoner popular valencià», en Erotisme i tabús en l'etnopoètica, ed. Anna Francés i Jaume Guiscafrè, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 189-202.

Boscán, Juan (1999), Obra completa, ed. Carlos Clavería, Madrid, Cátedra.

Bruscagli, Riccardo (ed.) (1986), Trionfi e canti carnascialeschi toscani del Rinascimiento, Roma, Salerno Editrice.

Burke, Peter (1983), Popular Culture in Early Modern Europe, Nova York - Hagerstown - San Francisco - Londres, Harper.

Castillejo, Cristóbal de (1998), Obra completa, ed. Rogelio Reyes Cano, Madrid, Biblioteca Castro.

CICA = Corpus informatitzat del català antic, dir. Joan Torruella, Manuel Pérez Saldanya i Josep Martines, Barcelona-València-Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València - Universitat d'Alacant. http://cica.cat/index.php [consulta: 30/11/2023].

Conoscenti, Domenico (2009), «Boccaccio, Dante e l'omosessualità nella cultura del Trecento», Allegoria, 59, pp. 27-41. https://www.allegoriaonline.it/category/allegoria-n-59 [consulta: 30/11/2023].

CORDE = Real Academia Española, Corpus diacrónico del español. http://www.rae.es [consulta: 30/11/2023]

CTILC = Institut d'Estudis Catalans, Corpus textual informatitzat de la llengua catalana. https://ctilc.iec.cat/scripts [consulta: 30/11/2023].

DCVB = Institut d'Estudis Catalans, Diccionari català, valencià, balear. https://dcvb.iec.cat [consulta: 30/11/2023].

DECLC = Coromines, Joan (1988), Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial-Caixa de Pensions.

Delicado, Francisco (1985), Retrato de la Lozana Andaluza, ed. Claude Allaigre, Madrid, Cátedra.

DLC = Institut d'Estudis Catalans, Diccionari de la llengua catalana. https://dlc.iec.cat [consulta 30/11/2023].

DLE = Real Academia Española, Diccionario de la Lengua Española. https://dle.rae.es [consulta: 28/02/2024].

DNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua, Diccionari normatiu valencià. https://www.avl.gva.es/lexicval [consulta: 30/11/2023].

Dodds, Eric Robertson (1975), Paganos y cristianos en una época de angustia. Algunos aspectos de la experiencia religiosa desde Marco Aurelio hasta Constantino, Madrid, Cristiandad.

Duran i Mateu, Martí, & Eulàlia Duran i Grau (eds.) (2001), Joan Baptista Anyés, Obra profana: Apologies, València 1545, Barcelona, UNED - Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Englisch, Paul (1976), L'Eros nella letteratura, Milà, Garzanti.

Fernández Álvarez, Manuel (2014), Carlos V. El César y el hombre, Madrid, Espasa- Calpe.

Fernández de Córdova Miralles, Álvaro (2017), «El cardenal Joan Llopis (1454-1501). Política y mecenazgo al servicio de los Borja», Hispania Sacra, 69, pp. 116-131. https://doi.org/10.3989/hs.2017.009

Fernández de Heredia, Juan (1955), Obras, ed. Rafael Ferreres, Madrid, Espasa-Calpe, («Clásicos Castellanos», 139).

Ferrando Francès, Antoni (1978), Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València.

Ferrando Francés, Antoni (1996), «Concepte d'escola valenciana aplicat als poetes valencians de l'època de Fenollar: consideracions sobre el seu bilingüisme», en Essays in honor of Josep M. Solà-Solé: Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian, Nova York, Peter Lang, pp. 199-217.

Ferrando Francès, Antoni (2012), «Noves aportacions a Narcís Vinyoles. Edició de "Lo Credo in Deum aplicat per sos articles a la Mare de Déu d'Esperança y los goigs"», Estudios sobre el Cancionero general (Valencia, 1511): poesía, manuscrito e imprenta, València, Universitat de València, pp. 479-505.

Ferrando Francés, Antoni, & Miquel Nicolás Amorós (2012), Història de la llengua catalana (nova edició revisada i ampliada), Barcelona, UOC.

Ferrando Morales, Àngel Lluís, & Llúcia Martín Pascual (2012), «"L'art de Cupido entén de motets". Referències musicals en el Cançoner satírich valencià», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. Miscel·lània Albert Hauf, 4, Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 31-51.

Ferrer del Río, Estefania (2016), «La De Roderico Mendozio Zenetano Marchione illustrissimo elegia de Joan Àngel González», Epos, 32, pp. 85-100. https://doi.org/10.5944/epos.32.2016.19661

Ferrer Valls, María Teresa (1990), «El erotismo en el teatro del primer renacimiento», Edad de Oro, 9, pp. 51-67.

Ficino, Marsilio (1934), Sopra lo amore ovvero Convito di Platone, ed. Giuseppe Rensi, Lanciano, R. Carabba.

Foucault, Michel (1978), La volontà di sapere, Milà, Feltrinelli.

Foucault, Michel (1984), L'uso dei piaceri. Storia della sessualità, Milà, Feltrinelli.

Frenk, Margit (2003), Nuevo corpus de la antigua lírica popular hispánica (siglos XV a XVII), Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 2 vols.

González Ramírez, David (2015), «"Materias deshonestas y de mal ejemplo": programa ideológico y diseño retórico en la narrativa italiana del siglo XVII en España», en I novellieri italiani e la loro presenza nella cultura europea: rizomi e palinsesti rinascimentali, ed. Guillermo Carrascón i Chiara Simbolotti, Torí, Accademia University Press, pp. 473-490.

Hauf, Albert (2010), Amor i erotisme al Tirant, València, Bromera.

Hunt, Lynn (1993), The Invention of Pornography, Nova York, Zone Books. https://doi.org/10.2307/j.ctv14gpj76

Infantes, Víctor (2019), «La cartografía poética (y narrativa) de un villancico tardomedieval: "Abras me tú el hermitaño", sonar lírico en Navidad (con un prosímetro)», en El villancico en la encrucijada. Nuevas perspectivas en torno a un género literario-musical (siglos XV-XIX), ed. Esther Borrego Gutiérrez i Javier Marín López, Kassel, Reichenberger, pp. 370-386.

Jeanroy, Alfred (1969), Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Age, París, Champion [1ª ed.: París, Hachette, 1889].

Llomb art, Constantí (1877), Lo rat-penat. Calendari llemosí corresponent al any de 1877, València, Estampa de Joseph M. Blesa.

López Grigera, Luisa (1988), «Notas sobre las amistades italianas de Garcilaso: un nuevo manuscrito de Pietro Bembo» (1988), en Homenaje a Eugenio Asensio, ed. Luisa López Grigera i Agustin Redondo, Madrid, Gredos, pp. 291-310.

Mahiques Climent, Joan (2004), «El Espill o llibre de les dones, la Disputa de viudes i donzelles, el Procés de les olives, el Somni de Joan Joan i La brama de llauradors: notas sobre su difusión impresa en el siglo XVI», en La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito y de la lectura en Europa y América, 1, dir. Pedro M. Cátedra i María Luisa López-Vidriero, ed. María Isabel de Páiz Hernández, Soria - Madrid, Instituto de Historia del Libro y de la Lectura, pp. 639-654.

Mahiques Climent, Joan (2019), «Sobre la Epístola proemial y las obras poéticas de Onofre Almudéver», Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 8, pp. 128-209. https://doi.org/10.14198/rcim.2019.8.05

Mahiques Climent, Joan (2020): «Romance y otras series monorrimas en la literatura catalana de los siglos XIV-XVI», en «Viejos son, pero no cansan». Novos estudos sobre o romanceiro, ed. Sandra Boto, Jesús Antonio Cid, Pere Ferré et al., Coïmbra - Madrid -Faro - Lisboa, Fundación Menéndez Pidal et al., 2020, pp. 627-652.

Martín, Llúcia (2009), «La paròdia jurídica en Lo somni de Joan Joan», Caplletra, 46, pp. 89-114.

Martín-Esperanza Montilla, Paloma (2022), Hipania Restituta. Arqueología clásica, recepción de la Antigüedad y política en el reinado de los Reyes Católicos, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid [tesi de doctorat].

Martínez Romero, Tomàs (2003), «Reflexions sobre la categorització del Cançoner satírich valencià de Miquel i Planas», Caplletra, 34, pp. 111-126.

Martínez Romero, Tomás (2010), La literatura profana antiga i el «Canoner satírich valencià», Barcelona, Abadia de Montserrat.

Martínez Romero, Tomàs (2011), «La broma eròtica en el segle xv. Elements per a una anàlisi comparativa», en Humor i literatura. Ridentem dicere verum, ed. Germà Colon i Santiago Fortuño Llorens, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 104-123.

Martínez Romero, Tomàs (2015a), «Escriptors a la València de la segona meitat del segle xv», en Història de la Literatura Catalana, 3. Literatura medieval (III) Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 305-356.

Martínez Romero, Tomás (2015b), «De la selección "de burlas" al Cancionero de obras de burlas en el contexto valenciano», en Las «Obras de burlas» del «Cancionero general» de Hernando del Castillo, ed. Antonio Cortijo Ocaña i Marcial Rubio Árquez, Santa Barbara, Publications of eHumanista, pp. 115-137.

Martínez Romero, Tomàs (2018), Bernat Fenollar i Miquel Estela, poetes de cançoner, València, Edicions 3i4.

Martínez Romero, Tomás, & Isabel Micó (1990), «Realitat i ficció al Cançoner satíric valencià», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 42, pp. 227-275.

[Masdovelles, Joan Berenguer de] (1938), Cançoner dels Masdovelles (Manuscrit 11 de la Biblioteca de Catalunya), ed. R[amon] Aramon i Serra, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans - Biblioteca de Catalunya.

Milà, Lluís de (2001), El cortesano, estudis introductoris de Vicent Josep Escartí i Antoni Tordera, ed. Vicent Josep Escartí, València, Biblioteca Valenciana - Ajuntament de València - Universitat de València.

Miquel i Planas, R[amon] (1911), Cançoner satírich valenciá dels segles XV i XVI, Barcelona, Biblioteca Catalana.

Moll, Antoni Lluís (2016), «Lírica renaixentista», Història de la Literatura Catalana, 4. Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració, dir. Àlex Broch, Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Barcino - Ajuntament de Barcelona, pp. 82-98.

Montemayor, Jorge de (1967), Los siete libros de la Diana, ed. Francisco López Estrada, Madrid, Espasa-Calpe.

Muguruza Roca, Isabel (2020), «Lope de Vega reescrito por María de Zayas: La viuda valenciana, una comedia entre dos novelas», Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, 26, pp. 445-469. https://doi.org/10.5565/rev/anuariolopedevega.356

Nadal, Josep M. (1983), «"Usar de llenguatge artificiós" en el segle xvi. Ideologia lingüística i llengua literària», en Actes del Sisè Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Roma, 28 setembre-2 octubre 1982, ed. Giuseppe Tavani i Jordi Pinell, Barcelona, Abadia de Montserrat - Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 89-126.

Orden, Kate van (2004), «Dalla corte alla città: la chanson nei secoli xv e xvi», Enciclopedia della musica. IV. Storia della musica europea, Torí, Einaudi, pp. 242-26.

Orvieto, Paolo, & Lucia Brestolini (2000), La poesia comico-realistica. Dalle origini al Cinquecento, Roma, Carocci.

Palàcios, Josep (1973-1974), Poemes satírics del segle xv, València, L'Estel, 2 vols [1. El Procés de les olives (València, 1497), 2. Lo somni de Joan Joan (València, 1497)].

Pedrosa, José Manuel (2011), «El amante, la puerta y la lluvia: la balada hispánica de "La mujer engañada", el "pahkuru" indio del "Sumba" y el tópico poético del "paraklausithyron"», Acta poetica, 32, pp. 151-204. https://doi.org/10.19130/iifl.ap.2011.1.361

Pedrosa, José Manuel (2012), «Zangorromangos, bimbilindrones, chuchumbés y otros eufemismos líricos populares», Olivar, 13, pp.135-175 [separata amb paginació propia].

Peirats Navarro, Anna Isabel (ed.) (2010), Jaume Roig, Spill, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua («Clàssics Valencians», 1).

Perea Rodriguez, Óscar (2013), «Serafí de Centelles, comte d'Oliva, i la cultura valenciana del Renaixement», eHumanista / IVITRA, 3, pp. 1-19.

Peris Blanes, Jaume (2012), «Un teatro para la nueva población urbana: los resortes de la cultura masiva en La viuda valenciana de Lope de Vega», Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 30, pp. 201-222. https://doi.org/10.5209/rev_DICE.2012.v30.40258

Pitarch, Vicent, & Lluís Gimeno (1982), Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI 1, València, Edicions 3i4.

Pitarch, Vicent, & Lluís Gimeno (1988), Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan, València, Edicions 3i4.

Puerto Moro, Laura (2010), Obra conocida de Rodrigo de Reinosa, San Millán de la Cogolla, Cilengua.

Puerto Moro, Laura (2014), «Comicidad en el teatro celestinesco de la primera mitad del siglo XVI», en Hacia el gracioso: Comicidad en el teatro español del siglo XVI, dir. José María Díez Borque, ed. Álvaro Bustos Táuler i Elena Di Pinto Revuelta, Madrid, Visor Libros, pp. 109-122.

Ravasini, Ines (ed.) (2003), Estoria muy verdadera de dos amantes. Traduzione castigliana anonima del xv secolo, Roma, Bagatto.

Ribelles Comin, Josep (1929), Bibliografía de la lengua valenciana [...] Tomo II (siglo xvi), Madrid, Tipografía de la Revista de Archivos.

Riquer, Martí de (1980), Història de la Literatura Catalana, Barcelona, Ariel.

Riquer, Martí de (1997), Llibre de tres, Barcelona, Quaderns Crema.

Rodríguez Risquete, Francisco (ed.) (2011), Pere Torroella, Obra completa, Barcelona, Barcino.

Rodríguez-Moñino, Antonio (1997), Nuevo diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos. Siglo XVI, edición corregida y actualizada por Arthur L.-F. Askins i Víctor Infantes, Madrid, Castalia - Editora Regional de Extremadura («Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica», 12).

Romeu i Figueras, Josep (1972), Joan Timoneda i la «Flor de enamorados», cançoner bilingüe. Un estudi i una aportació bibliogràfica. Discurs llegit el dia 20 de febrer de 1972 en l'acte de recepció pública de [...] a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i contestació de l'acadèmic numerari Jordi Rubió i Balaguer, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras (reimprès en Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, 1, Barcelona, Curial, 1991, pp. 11-137).

Romeu i Figueras, Josep (2000), Corpus d'antiga poesia popular, Barcelona, Barcino.

Rossich, Albert (1988), «Renaixement, Manierisme i Barroc en la literatura catalana», Actes del Vuitè Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988, 2, Barcelona, Abadia de Montserrat - Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pp. 149-180.

Rossich, Albert (2017), «El Llibre de cançons, un cançoner cinccentista desconegut», Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 6, pp. 115-243. https://doi.org/10.14198/rcim.2017.6.05

Salvador Miguel, Nicasio (2012), «Intelectuales españoles en Roma durante el gobierno de los Reyes Católicos», en Rumbos del hispanismo en el umbral del Cincuentenario de la Asociación Internacional de Hispanistas, 1, ed. Patrizia Botta, Roma, Bagatto, pp. 45-65.

Sansone, Giuseppe (1961), «Canzoniere catalano-castigliano del sedicesimo secolo», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 29, pp. 119-154.

Sansone, Giuseppe (1992), I trovatori licenziosi, Milà, ES («Biblioteca dell'Eros», 31).

Serio, Alessandro (2003), «Modi, tempi, uomini della presenza hispana a Roma tra la fine del Quattrocento e il primo Cinquecento (1492-1527)», L'Italia di Carlo V. Guerra, religione e politica del primo Cinquecento. Atti del Convegno internazionale di studi (Roma, 5-7 aprile 2001), ed. Francesca Cantù i Maria Antonietta Visceglia, Roma, Viella, pp. 433-446.

Sherr, Richard (1982), «A Note on the Biography of Juan del Encina», Bulletin of the Comediantes, 34, pp. 159-172. https://doi.org/10.1353/boc.1982.0014

Solà, Joan (dir.) (2002), Gramàtica del catalá contemporani, Barcelona, Empúries.

Suitner, Franco (1983), La poesia satirica e giocosa nell'età dei comuni, Pàdua, Antenore.

Timoneda, Joan (1973), Flor d'enamorats, ed. Joan Fuster, València, Albatros.

Timoneda, Joan (1993), Cancionero llamado Sarao de amor, ed. Carlos Clavería, Barcelona, Delstre's.

Valla, Lorenzo (2009), «Del vero e del falso bene (De voluptate)», en Scritti filosofici e religiosi, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, pp. 1-250 [1a ed.: Florència, Sansoni, 1953].

Valsalobre, Pep (1996), «La poesia al cinc-cents», en Panorama crític de la literatura catalana. III. Edat Moderna, coord. Albert Rossich, Barcelona, Vicens Vives, pp. 83-102.

Vaquero Piñeiro, Manuel (2001), «Valencianos en Roma durante el siglo xv: una presencia en torno a los Borja», en El Hogar de los Borja: 2000 any Borja, València, Generalitat Valenciana, pp. 185-198.

Via, Francesc de la (1997), Obres, ed. Arseni Pacheco, Barcelona, Quaderns Crema.

Vicens Vives, Jaume (2006), Historia crítica de la vida y reinado de Fernando II de Aragón, Saragossa, Institución Fernando el Católico [1a ed.: 1962].

Vila, Pep (1987), Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, 1, Barcelona, El Llamp.

Vives, Juan Luis (1948), Tratado del alma, dins Obras completas, 2, Madrid, Aguilar, pp. 1147-1319.

Wadddington, Raymond B. (2009), Il satiro di Aretino. Sessualità, satira e proiezione di sé nell'arte de nella letteratura del xvi secolo, Roma, Salerno Editrice («Studi e Ricerche per l'edizione nazionale delle opere di Pietro Aretino», 2).