Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos

Lírica trobadoresca amb filtres italians: Rigaut de Berbezilh en Curial e Güelfa

Abel Soler

DOI: https://doi.org/10.14198/rcim.2018.7.06

Resumen

El desconegut autor de Curial e Güelfa va saber compaginar el seu interés literari per la cultura clàssica amb un homenatge selectiu a la vella tradició lírica trobadoresca, «patrimonial» encara aleshores de l’estament cavalleresc. Ambientada la novel·la en el segle xiii, l’anònim recrea els tòpics de l’amor cortés, i elabora un argument que connecta episòdicament amb la Cançó de l’orifany de Rigaut de Berbezilh. Aquesta font literària es pot relacionar amb cançoners de la cort valenciana d’Alfons V (dècada del 1420), però també amb la probable estada de l’autor durant alguns anys al nord d’Itàlia. No és estrany, així, que l’aprofitament de fonts occitanes estiga filtrada o complementada per la intermediació de fonts italianes (el Novellino).

Palabras clave

Curial e Güelfa; Enyego d’Àvalos; Trobadors; Rigaut de Berbezilh; Cançó de l’orifany

Referencias

ALBERNI JORDÀ, Anna (2005), El cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7 i 8): estructura i contingut, Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona [tesi doctoral].

ALBERNI JORDÀ, Anna (2006), «Els estrats del Cançoner de Vega-Aguiló (BC, MSS. 7-8)», en Convivio. Estudios sobre la poesía de cancionero, eds. Vicenç Beltran i Juan Paredes, Granada, Universidad de Granada, pp. 11-30.

ALLAIRE, Gloria (2006), «Andrea da Barberino: prospettive vecchie, nuove... lontane», en Paladini di carta. Il modello cavalleresco fiorentino, ed. Mario Villoresi, Roma, Bulzoni («Studi e testi. Serie di filologia e letteratura», 28), pp. 31-40.

BADIA, Lola (1973-1974), «Sobre la traducció catalana del Decameron, de 1429», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 35, pp. 69-101.

BADIA, Lola, & Jaume TORRÓ (eds.) (2011), «Introducció», en ANÒNIM, Curial e Güelfa, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 9-116.

BADIA, Lola, & Jaume TORRÓ (2014), «El Curial e Güelfa i el “comun llenguatge català”», Cultura Neolatina, 74/1-4, pp. 203-245.

BADIA, Lola, & Jaume TORRÓ (2015), «Curial e Güelfa», en Història de la literatura catalana, dir Àlex Broch, vol. III: Literatura medieval (III). Segle XV, dir. Lola Badia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Editorial Barcino-Ajuntament de Barcelona, pp. 55-106.

BADIA MARGARIT, Antoni M. (1999), Les «Regles d’esquivar vocables» i la ‘qüestió de la llengua’, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

BOASE, Roger (1981), El resurgimiento de los trobadores. Un estudio del cambio social y el tradicionalismo en el final de la edad media en España, Madrid, Pegaso.

BOCCACI, Johan [Giovanni Boccaccio] (1910), Decameron. Traducció catalana publicada segons l’únic manuscrit conegut (1429), ed. a cura de Jaume Massó Torrents, Nova York, The Hispanic Society of America.

BOERIO, Giuseppe (1829), Dizionario del dialetto veneziano, Venècia, Tipogr. d’Andrea Santini e figlio.

BOHIGAS, Pere (1982), «El cançoner català Vega-Aguiló», en Aportació a l’estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 219-241.

BUTINYÀ, Júlia (20013), Tras los orígenes del humanismo: el «Curial e Güelfa», Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

DA BISTICCI, Vespasiano (1951), Vite di uomini illustri del secolo XV, ed. a cura de Paolo d’Ancona i Erhard Aeschlimann, Milà, Ulrico Hoepli.

DE VIVO, Raffaela (1996), «La biblioteca di Costanza d’Avalos», Annali. Sezione romanza, 38/2, pp. 287-302.

FABRA, Pompeu, & Manuel de MONTOLIU (eds.) (1914-1934), «Diccionari Aguiló». Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

FARINELLI, Arturo (1922), «Dante in Ispagna nell’Età Media (Vi è compreso lo studio di Dante nella Catalogna)», en Dante in Spagna, Francia, Inghilterra, Germania (Dante e Goethe), Torí, Fratelli Bocca, vol. 1, pp. 29-196.

FAVATI, Guido (ed.) (1970), Il Novellino. Testo critico, Roma, Bozzi.

FERRANDO, Antoni (1997), «Sobre el marc històric de Curial e Güelfa i la possible intencionalitat de la novel·la», en Actes del Col·loqui Internacional «Tirant lo Blanch: l’albor de la novel·la moderna» (Ais de Provença, 21-22 d’octubre de 1994), ed. Jean-M. Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 323-369.

FERRANDO, Antoni (2007a), «Introducció», en Curial e Güelfa, ed. ídem, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis, pp. 5-35.

FERRANDO, Antoni (ed.) (2007b), Curial e Güelfa, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis.

FIORE DE’ LIBERI (2005), Flos Duellatorum. Manuale di arte del combatimento del XV secolo, ed. a cura de Marco Rubboli i Luca Cesari, San Marino, Il Cerchio («Gli archi»).

GALVES PASQUAL, Jordi (2007), «Curial e Güelfa, resplendor de l’edat mitjana», en ANÒNIM, Curial e Güelfa, Barcelona, Edicions 62 («Educació», 22), pp. 9-71.

GRIFOLL, Isabel (2012), «Curial e Güelfa: Reflexions històriques i culturals a propòsit de la datació de la novel·la», Estudis lingüístics i culturals sobre «Curial e Güelfa», novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, ed. Antoni Ferrando Francés, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 89-104. https://doi.org/10.1075/ivitra.3.04gri

MARTÍN PASCUAL, Llúcia (1996), La tradició animalística en la literatura catalana medieval, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

MAXWELL SNYDER, Hope (1992), «“Un elefante grandissimo con lo castello sopra”: il trionfo aragonese del 1423», Archivio storico italiano, 50, pp. 847-875.

MIRALLES, Carles (2012), «Dues notes sobre el Curial e Güelfa, en «Aracne». Trasllats i ordits d’alguns textos del Quatre-cents, Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 31-72.

MORENO, Manuel (2007), «Descripción codicológica MN54: CsXV II: 298-365. Ms. Vitrina 17-7, Biblioteca Nacional de Madrid», An Electronic Corpus of 15th Century Castilian Cancionero Manuscripts, ed. D. Severin, Liverpool, University of Liverpool <http://cancionerovirtual.liv.ac.uk/AnaAdditional/dutton/msdesc/MN54.pdf>, [data de consulta: 10/01/2012].

MUSSO, Olimpio (1991), «Il romanzo cavalleresco Curial e Güelfa e il Monferrato: note storiche», en II Miscellanea umanistico-catalana. Quaderni della Sezione di Studi Storici Alberto Boscolo, Roma, Consiglio Nazionale delle Richerche, vol. 2, pp. 39-52.

PANUNZIO, Saverio (ed.) (1988), Bestiaris, Barcelona, Barcino («Els nostres clàssics», 91).

PERARNAU ESPELT, Josep (1992), «El manuscrit medieval del Curial e Güelfa», Arxiu de textos catalans antics, 11, pp. 363-377.

PIERA, Montserrat (1995), «“Aquells qui ho voldran saber, lligen maestre Guido de Columpnis.” Una lectura de Curial e Güelfa», Catalan Review, 9/1, pp. 113-124.

PIERA, Montserrat (1996), «L’elaboració de conceptes humanistes a Curial e Güelfa», en Actes del setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica (Berkeley, 1993), eds. A. Bover, et al., Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 211-220.

PIERA, Montserrat (1998), «Curial e Güelfa» y las novelas de caballerías españolas, Madrid, Pliegos.

PIGNATELLI, Ettore, duca di Monteleone (compil.) (1958), Diurnali del Duca di Monteleone, ed. a cura de Michele Manfredi, Bolonya, Zanichelli, Bolonya.

PUJOL, Josep (1994), «“Gaya vel gaudiosa, et alio nomine inveniendi sciencia”: les idees sobre la poesia en llengua vulgar als segles XIV i XV», en Intel·lectuals i escriptors a l’edat mitjana, eds. Lola Badia i Albert Soler, Barcelona, Curial-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 69-94.

RENESTO, Barbara (2001), «Note sulla traduzione catalana del Decameron de 1429», en La recepción de Boccaccio en España. Actas del Seminario Internacional Complutense, 18-20 de octubre de 2000 (Cuadernos de filología italiana, extra-3), ed. María Hernández Esteban, Madrid, Universidad Complutense, pp. 295-314.

RENESTO, Barbara (2004), Decameron: traduzione catalana del 1429. Edizione critica e commento, Tesi doctoral inèdita, Venècia, Università Ca’ Foscari.

RIBA, Carles (1926-1928), «Introducció», en BOCCACIO, Giovanni, Decameró (versió catalana de 1429), Barcelona, Barcino («Els nostres clàssics», 8).

RIGAUT DE BERBEZILH (1960), Rigaut de Barbezieux. Liriche, ed. a cura d’Alberto Varvaro, Bari, Adriatica editrice («Biblioteca di Filologia Romanza»).

RIQUER, Isabel de (1993), «Poemas catalanes con citas de trovadores y de poetas de otras lenguas», en O cantar dos trobadores. Actas del Congreso celebrado en Santiago de Compostela entre os días 26 e 29 de abril de 1993, ed. Mercedes Brea, Sant Jaume de Galícia, Conselleria de Cultura e Xuventude («Colección de difusión cultural», 2), pp. 289-314.

RIQUER, Isabel de, & Meritxell SIMÓ (2012), «La poesía trovadoresca en Curial e Güelfa», en Estudis lingüístics i culturals sobre «Curial e Güelfa», novel·la cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, ed. Antoni Ferrando Francés, Londres, John Benjamins Publishing Company, Londres, pp. 463-478.

RIQUER, Martí de (1975a), Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona, Planeta.

RIQUER, Martí de (1975b), «Boccaccio en la literatura catalana medieval (El Corbaccio y Bernat Metge, y la traducción catalana del Decameron de 1429», Filologia Moderna, 15/55, pp. 451-471.

RIQUER, Martí de (19844), Història de la literatura catalana. vol. 3. Part Antiga, Barcelona, Ariel [1a ed: 1964].

SALUDES AMAT, Anna-Maria (1998), «Ricerca paradigmatica o trionfo della letterarietà nelle strategie narrative del Curial e Güelfa», en Echi di memoria. Scritti di varia filologia, critica e linguistica in ricordo di Giorgio Chiarini, ed. Gaetano Chiappini, Florència, Alinea, pp. 197-211.

SALVADOR, Nicasio (1977), La poesía cancioneril: el «Cancionero de Estúñiga», Madrid, Alhambra.

SANSONE, Giuseppe-E. (1963), «Medievalismo del Curial e Güelfa», Studi di Filologia Catalana, Bari («Biblioteca di filologia romanza», 7), pp. 205-242.

SANT JORDI, Jordi de (1984), Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, ed. a cura de Martí de Riquer i Lola Badia, València, Tres i Quatre.

SOLER, Abel (2016), «“Cuer desirous”. Enigmes lírics i mots heràldics en el Curial», Tirant. Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, 19, pp. 253-274.

SOLER, Abel (2017a), «Els consells d’amor de Guiniforte Barzizza al valencià Francesc de Centelles (Milà, 1439) i la intenció literària del Curial», Rivista internazionale di studi catalani, 7, pp. 77-98.

SOLER, Abel (2017b), «Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d’un episodi de Curial e Güelfa», en Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital Word: Studies of Catalan Language and Literature, eds. Manuel Pérez Saldaña i Rafael Roca, Amsterdam, John Benjamins, 2017, pp. 36-49.

SOLER, Abel (2017c), «Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?», Estudis Romànics, 39, pp. 137-165.

SOLER, Abel (2017d), La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa», València-Barcelona, Universitat de València - Institut d’Estudis Catalans - Institució Alfons el Magnànim, 3 vols.

SOLER, Abel (2017e), «L’entorn valencià d’Enyego d’Àvalos i l’autoria de Curial e Güelfa», eHumanista/IVITRA, 11, pp. 401-430.

THOMAS, Antoine (1880), «Rigaut de Barbezieux et le Novellino», Giornale di filologia romanza, 3/7, pp. 12-15.




DOI: https://doi.org/10.14198/rcim.2018.7.06





Copyright (c) 2018 Abel Soler

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional.